De Cádiz als Pirineus

2010 
[Sèrie de 12 collages/assemblages]​

​

​

​En una aula de pupitres verd clar, el mestre va començar la classe de Geografia explicant als nens una llegenda falsament atribuïda a Estrabó: Fa 2.000 anys, hi havia tants boscos a la península Ibèrica, que un esquirol podia viatjar  de Cádiz fins als Pirineus saltant d'arbre en arbre, sense tocar el terra.
 

Itineraris imaginaris per pinedes vora el mar, boscos d'alzines mil·lenàries, fagedes kilomètriques, alguns roures solitaris, fileres de xiprers i muntanyes punxades d'avets. Rutes  marcades a l'atzar amb agulles de cap sobre un mapa fotocopiat d'un atles escolar, mapes de carreteres i sobre aquelles antigues plantilles de plàstic que es feien servir per dibuixar i aprendre les províncies, els rius i les muntanyes.
 

Generacions passades d'esquirols van ser  testimonis d'un paisatge en constant transformació, sobre tot a causa de l'acció dels humans. La tala d'arbres, els incendis, la construcció de carreteres d'asfalt, vies de ferrocarril, ports, ponts, túnels... ha fet impossible que avui  els esquirols puguin repetir aquell viatge mític, reprendre els camins on es va forjar l'antiga llegenda.